GUILLEM VILADOT I PUIG
(Agramunt, L’Urgell, 26.4.1922 – Barcelona, Barcelonès, 19.11.1999)
Musicant la seva poesia
Imatge treta d’Internet: https://viladot15anys.files.wordpress.com/2014/03/viladot16.jpg
En Guillem Viladot fou un personatge polifacètic: farmacèutic, artista plàstic i escriptor, faceta per la que és més conegut. Desenvolupà un estil propi, personal, innovador i alhora arrelat a la seva terra.
Fotos de la nostra visita familiar a “Lo Pardal” el 26.3.2013
Podeu trobar informació sobre la seva obra i el seu llegat a Internet:
Enllaç a la wikipèdia amb la seva biografia
Enllaç a la Fundació Privada Guillem Viladot “Lo Pardal”
així com visitar la el seu museu (“Lo Pardal”) i seguir els passos de l’ “itinerari Viladot” a la seva vila natal, que ell batejà literàriament com a “Riella”.
Fotos de la nostra visita familiar a “Lo Pardal” el 26.3.2013
Sembla ser que en Guillem Viladot i Puig és parent meu llunyà, és a dir que les branques Viladot de Ponts (La Noguera) i Agramunt (L’Urgell) estan connectades. Seguirem investigant aquestes connexions …
Fotos de la nostra visita familiar a “Lo Pardal” el 26.3.2013
D’entre la seva interessant obra poètica, he triat 7 poemes per acompanyar-los de música meva original per a piano sol, que formen la meva op. 16. A continuació teniu els títols de les peces inspirades per aquests poemes, els mateixos poemes, algun tall d’àudio i, a baix de tot d’aquesta pàgina, el vídeo de l’estrena del 19.11.2017 amb l’op. 16 sencera.
Op. 16 7 Poemes d’en Guillem Viladot per a piano (2013)
1er Poema, “Hem deixat Riella no. X” (1956)
Enllaç al Poema de Guillem Viladot, op. 16 no. 1 “Hem deixat Riella no. X” (enreg. 30.4.2014) publicat a SoundCloud
HEM DEIXAT RIELLA
X
Vora els murs de Riella desitjàvem
Apassionadament un ordre d’homes i d’estrelles
Que ja sentíem a frec de llavi.
Però, de tant esperar-lo,
Se’ns quedà mut el cor i el crit.
Els homes passaren indiferents
I l’estelada es precipità lluny en la distància.
2on Poema, “Suma d’instants 1a part: Persistència en la fase. Estiu no. 16” (1984)
SUMA D’INSTANTS
Primera part: Persistència en la fase. 1984. Estiu.
16
Els somiadors no s’admeten; vull dir els poetes, els músics, els esquizofrènics. Però tu m’admets des que compartim la mateixa realitat.
3er Poema, “Suma d’instants 2a part: Prestigi. Tardor no. 12” (1984)
SUMA D’INSTANTS
Segona part: Prestigi. 1984. Tardor.
12
No tinc estat i amb prou feines tinc nació. La meva llengua, però, és capaç de servar l’embat de les passions, dels odis, del desig, dels negocis… i de la mort.
4rt Poema, “Xip-xip no. 47” (1987)
XIP-XIP
47
Avui he tingut tot el dia
l’ordinador castigat
de cara a la paret.
I això?
No m’ha sabut calcular
la distància
entre dues línies paral·leles
quan es troben,
i, el pitjor del cas,
és que ha ignorat el nom
de l’indret on acostuma
a succeir aquest fenomen.
Tampoc n’hi ha per tant!
5è Poema, “Zona personal no. 6” (1996)
ZONA PERSONAL
6
Un instant
per recordar el futur i oblidar el present.
Un instant,
és a dir,
tota una vida.
6è Poema, “Zona personal no. 21” (1996)
ZONA PERSONAL
21
Truco a la porta.
De fet,
tant se me’n dóna
que resti tancada.
O que resti oberta.
O que no contesti ningú.
Allò que importa
és poder trucar.
7è Poema, “Quadern de l’òbit no. 50” (1999)
QUADERN DE L’ÒBIT
50
Mentre el conduïen
cap al cementiri,
el difunt aixecà la tapa
del taüt
per veure la comitiva
que l’acompanyava.
Tancà la tapa
i es posà a plorar
amb gran desconsol.
Mormolà:
-Tots són morts…
Aquesta obra “7 Poemes d’en Guillem Viladot per a piano, op. 16”, s’estrena al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona el 19.11.2017 amb les rapsodes d’arrels ponentines Ma. Dolors Pelegrí i Francina Torrent. Cliqueu aquí per accedir al programa del concert.
Enllaç a l’op. 16 sencera, estrena del 19.11.2017 al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, publicat al YouTube
JOSEP LLUÍS VILADOT, PIANO 