Ramon Currià

RAMON CURRIÀ CAELLES

(Almatret, Segrià, 1.5.1881 – Lleida, Segrià, 1.2.1961)

La recuperació la seva música de l’oblit

 

En Ramon Currià Caelles és un dels meus besavis, pare de Magdalena Currià, mare del meu pare José Luis Viladot Currià. Fou professor de música a l’Escola Normal de Mestres de Lleida i més tard director de l’Escola Municipal de Música, i escrigué diverses obres didàctiques per a ser interpretades en aquest context. Segons consta en el Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (pàg. 74 d’aquest document), va ingressar a la Orden Civil de Alfonso XII. Al diari La Mañana del 20.11.1969 va aparèixer una breu ressenya biogràfica seva amb motiu del “1er Concert de Santa Cecília d’autors lleidatans” de 1969, que podeu consultar en aquest axiu (PDF).

 

Ramon i Magdalena Currià.jpg

En Ramon Currià Caelles duent la seva filla Magdalena Currià Hidalgo (la mare del meu pare) a l’altar el dia del seu casament

 

Hem pogut recuperar de l’arxiu familiar 3 peces autògrafes originals seves: 2 d’elles per a 2 veus i piano datades de l’any 1946 i dedicades als seus néts (el meu pare i els seus germans) i una peça didàctica per aprendre les vocals:

Ramon Currià_Cançó de bressol (PDF)

Enllaç a la Cançó de bressol de Ramon Currià (enreg. 10.9.2010) publicat a SoundCloud:

Ramon Currià_La revetlla de Sant Joan (PDF)

Enllaç a La Revetlla de Sant Joan de Ramon Currià (enreg. 1.9.2010) publicat a SoundCloud:

 

Ramon Currià_A-E-I-O-U (PDF)

 

A la pàgina de “boigs per la sardana” hi té una entrada on hi consta “La revetlla de Sant Joan” juntament amb una altra sardana, “Alberola”, que no ha estat localitzada fins al febrer de 2019 (llegir més avall en aquesta pàgina).

Aquestes dues sardanes també estan citades al “Diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla – De la A a la Z”, 2a edició, de Carles Riera i Vinyes, Josep Ma. Serracant i Clermont i Josep Ventura i Salarich. Podeu consultar la breu ressenya biogràfica de la pàgina 67 d’aquest llibre en aquest arxiu (PDF).

Tal com esmenten les ressenyes anteriors, en Ramon Currià Caelles va escriure col·leccions de peces didàctiques per a les seves classes a l’Escola Normal de Mestres de Lleida. N’he pogut localitzar dues a la Biblioteca de la Universitat de Lleida, que vam poder fotocopiar gràcies a les gestions de l’amiga Núria Solans de l’Associació d’Amics de la Natura El Xop de Lleida, col·laboradora en diversos projectes de natura de Roots & Shoots / Institut Jane Goodall / BioDiverCiutat:

Ramon Currià_Cantos escolares, 2a ed.

Ramon Currià_El canto en la escuela

(fins aquí, actualitzat 2018)

Actualment, fins on arriba el meu coneixement, només està disponible comercialment una sola composició de Ramon Currià Caelles en el mercat. Es tracta de “Riallera”, sardana per a piano escrita conjuntament amb Josep Farrés i Alcalde i que va publicar l’Editorial Boileau:

Em consta que la mateixa Editorial Boileu té encara algun exemplar en stock del mètode per aprendre solfeig escrit per en Ramon Currià, descatalogat.

 

A principis d’aquest any 2019 he tingut una gratíssima sorpresa en posar-se en contacte en David Hill, net de Ramon Currià, fill de la Josepa Currià, la germanastra petita de la meva àvia. Ella se’n va dur alguns manuscrits quan va anar a formar una família a England, on s’han conservat curosament. Ben trobats gràcies a aquest blog, el meu parent David Hill m’està fet arribar amablement arxius corresponents a partitures originals del nostre avantpassat que mereixen la nostra atenció. Heus aquí 3 mostres d’aquest descobriment:

Ramon Currià_Cántico Comunión (PDF)

Ramon Currià_Tango para ti (PDF)

Ramon Currià_Oriental girls (PDF)

grandfather 001

Foto d’en Ramon Currià Caelles en possessió de David Hill, que me n’ha fet arribar  el fitxer amablement. Aquesta foto apareix en el llibre “Cantos Escolares”, del qual en trobareu el  fitxer en format pdf més amunt).

 

Sabem que en Ramon Currià té molta més música escrita (caramelles, sardanes, música coral), que anirem cercant.

(fins aquí, actualitzat 27/1/2019)

 

Adjuntem aquí un altre manuscrit enviat per en David Hill: es tracta d’una Mazurka que en Ramon Currià escoltà en una fonda de Cambrils el 1932, l’autor de la qual no hem encara identificat. Li agradà tant la peça que la retingué en la memòria i el 1960 es decidí a transcriure-la:

mazurka_arr ramon currià

Donat que la Mazurka és una peça típica polonesa, la incloc en el programa del concert Muzika Polska al Centre Comarcal Lleidatà el 24.3.2019.

 

També m’ha fet arribar una versió per a piano i cor de la Sardana “Alberola”, llistada a la pàgina de Boigs per la Sardana mencionada més amunt en aquesta mateixa pàgina però que no hi estava disponible:

Ramon Currià _ ALBEROLA Sardana

 

(actualitzat 6/2/2019)

 

Segueix el degotall de troballes enviades pel meu parent David Hill. A continuació hi trobeu dues danses. En primer lloc, una composició per a ser cantada i ballada pels seus alumnes de música; ell n’és autor de la música, la lletra, el dibuix … i fins i tot de la coreografia! I en segon lloc, el pasodoble “Manué García”:

RAMON CURRIA_El Otoño

RAMON CURRIA_Manue Garcia pasodoble

I una altra peça religiosa, l’Ave Maria per a veu i trio instrumental:

RAMON CURRIA_Ave Maria (PDF)

(actualitzat 20/2/2019)

 

Cercant material publicat sobre en Ramon Currià he localitzat el “Tratado de Música” en dos volums que va escriure com a material per les seves classes de música a l’Escola Normal de Lleida, i que fou imprès per l’editorial Boileau. Encara que descatalogat, aquesta editorial encara en conservava un joc:

img_4240-1.jpg

(actualitzat 7/3/2019)

 

La col·lecció de peces de Ramon Currià desborda aquesta pàgina, i per tant enceto una nova pàgina on es llisten totes sistemàticament, amb els enllaços a les partitures manuscrites (les que trobeu en aquesta pàgina i també d’altres). Podeu accedir-hi clicant aquí.

(actualitzat 13/3/2019)

Una cerca a l’hemeroteca de La Vanguardia permet trobar alguns detalls de la vida d’en Ramon Currià Caelles:

  • La Vanguardia, 6.4.1905, pàg. 5: En Ramon Currià Caelles era organista de la parròquia de Sant Joan de Lleida, i consta que el 25.3.1905 revisà el nou orgue de l’església parroquial de Pons (reconstruit des de la seva destrucció a la guerra civil el 1895). L’orguener fou Franscico Trepatti, amb els tallers al barri de Gràcia de Barcelona. Aquest és un detall curiós perquè la meva branca familiar del pare del meu pare ve precisament de Ponts.
  • La Vanguardia, 17.10.1911, pàg. 12: En Ramon Currià Caelles guanya el premi musical de la Academia Biblográfica de Lleida el 16.10.1911
  • La Vanguardia, 14.8.1914, pàg. 2: En Ramon Currià Caelles és nomenat profesor de l’Escola Normal de Lleida.
  • La Vanguardia, 10.11.1917, pàg. 2: En Ramon Currià Caelles, professor de la Normal de Lleida, és autoritzat per dedicar-se a l’ensenyament privat.
  • La Vanguardia, 29.10.1929, pàg. 18: En Ramon Currià Caelles, professor especial de música de l’Escola Normal de Lleida, és ascendit per quinqueni de 500 pessetes.

(actualitzat 22/4/2019)

 

Mica en mica la cerca d’obres de Ramon va donant fruits. A més dels manuscrits de Norwich, he localitzat còpies impreses i manuscrites a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a la Biblioteca Nacional de España, entre d’altres. Tot aquest material va enriquint el catàleg d’obres de Ramon Currià i, en els casos que no hi ha conflicte de premisos, hi he penjat la partitura en pdf perquè la pugueu consultar.

A més, he resolt un conflicte amb la seva data de naixement: alguns documents que he trobat publicat donen 1.5.1881, mentre que d’altres esmenten 1.5.1884. L’esquela original rebuda d’en David Hill (que podeu consultar clicant aquí) ha permès verificar que la data és la primera, 1.5.1881, amb la qual cosa he corregit tot el meu blog convenientment, encara que no descarto que alguna informació derivada hagi disseminat l’errata fins a dia d’avui.

La cerca de l’hemeroteca revela més aspectes de la vida del besavi. A la web de la Biblioteca Nacional de España es pot accedir lliurement a dos documents on surt el seu nom:

  • Revista musical hispano-americana, año IX, IV época, Núm VII (1917): signa una carta juntament els professors de música de les escoles normals de Catalunya i Balears, adreçada al Ministro de Instrucción Pública, demanant-li una reforma de l’ensenyament de música en les Escoles Normals.
  • Gaceta musical, Año II, Núm. 10, Març 1930. En Ramon Currià consta com a vocal de la nova junta de la “Unión Musical” de Lleida.
  • Anuario musical de España, 1930, pàg. 229: Consta com a professor especial de l’Escola Normal de Mestres de Lleida.
  • Anuario musical de España, 1930, pàg. 230: Consta com a professor de piano, junt amb Josep Currià i molts d’altres.
  • La Lira española, Madrid, 1.2.1915, no. 22, pàg. 8: es confirma en el seu càrrec de professor especial de música de l’Escola Normal

Tot plegat mostra com n’estava d’integrat en la vida cultural de Lleida i l’empenta que tenia per implicar-se en mil projectes.

(actualitzat 3/6/2019)

La meva cerca de partitures de Ramon Currià m’està portant ajudes inesperades de persones d’entitats, biblioteques i arxius que, malgrat només conèixer-me per correu electrònic, m’estan ajudant molt amablement i desinteressada. Una gran aportació ha estat la del Sr. Enric Navàs i Mariné, que m’ha fet arribar informació del llibre “Música en silenci” sobre la música d’autors lleidatans en els arxius de Lleida, editat per la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs arran d’una exposició de l’any 2012. En aquest llibre hi ha una àmplia ressenya de Ramon Currià i una llista de partitures, de les que estic en tràmits per aconseguir-ne còpies. Aquesta llista ha suposat un gran creixement en el catàleg d’obres de Ramon Currià que estic confeccionant. El fet de poder, a més, contactar amb l’autor de l’esmentat llibre, el professor Lluís Marc Herrera Llop, que m’ha prestat el seu coneixement, ajuda i consells per seguir la cerca, ha estat un altre pas endavant.

(actualitzat 25/6/2019)

 

PVXI6212

Foto: la meva besàvia música Carmen Hidalgo Carreño, embarassada de la meva àvia

Els que aneu seguint aquest blog, ja sabeu de la meva obsessió per trobar totes les partitures possibles del meu besavi Ramon Currià. Darrerament aquesta cerca està donant moltes alegries, amb manuscrits trobats en diferents arxius familiars i institucionals, que van engrandint el seu catàleg. La darrera i recentíssima troballa han estat els manuscrits de la col·lecció completa de 7 “Canciones infantiles” dedicades a la meva tia, inèdites, que si s’haguessin publicat haurien seguit la sèrie d’aquest gènere després de la publicació de “El canto en la escuela” y “Cantos escolares”.

La darrera i gratíssima sorpresa me l’ha donada la meva cosina ensopegant amb una peça manuscrita de la Concepción Hidalgo Carreño, germana de la primera esposa de Ramon Currià, la sevillana Carmen Hidalgo Carreño. Es tracta d’una composició didàctica titulada “Es pequeñín” escrita l’any 1914 per a veus blanques i piano. La meva besàvia Carmen Hidalgo Carreño fou professora de música i regent de l’Escola Graduada de Noies annexa a l’Escola Normal Femenina de Lleida. Aquesta peça la podeu trobar llistada en l’apartat final de la pàgina que conté el catàleg de composicions de Ramon Currià.

(actualitzat 8/7/2019)

La tesi doctoral d’Amparo Miñambres Abad, titolada “L’escola Normal de Lleida: Una crònica dels seus primers 100 anys, 1841-1940” (Publicacions de la Universitat de Lleida, 1994, ISBN 84-88645-11-2) hi ha varis punts on s’esmenta en Ramon Currià:

  • pàg. 89 (període 1913-1923): En Ramon Currià, profesor especial de música, com altres professors, sol·licità de la superioritat el permís per donar classes particulars i dedicar-se a l’ensenyament privat, ja que si bé el sou es cobrava regularment era minso i no permetia dur un ritme de vida decent.
  • pàg. 108: en l’acte de celebració de l’elevació a Superior de l’Escola Normal Femenina (9.10.1913), en Ramon Currià interpreta amb Helena Pàmies (és a dir, els dos professors de música de les escoles normals) a dos pianos el concert op. 25 de “Hendelson” (possiblement es refereix al concert per a piano no. 1 op. 25 de Felix Mendelssohn en la seva versió per a 2 pianos).
  • pàg. 147: El 26.2.1937, Currià és present en el claustre per organitzar el nou curs, després d’haver-se tancat l’escola i haver-se investigat els funcionaris i professors susceptibles d’haver col·laborat amb el cop d’estat militar.
  • pàg. 144: el 30.6.1938, al final de la Guerra Civil, tots els professors van ser cessats automàticament, i en Currià i molts d’altres van haver de sol·licitar la seva readmissió.
  • pàgs. 146-147: segons la llei de 10.2.1939, tots els funcionaris públics, inclosos els professors, havien de ser objecte de depuració. Alguns d’ells van ser confirmats en el seu lloc, i d’altres van patir alguna sanció. Currià va ser readmès amb una sanció d’inhabilitació de feina i sou per a l’exercici de càrrecs directius i de confiança a institucions culturals i d’ensenyament durant 6 mesos.
  • pàg. 177: el 9.2.1934 hi ha una sessió sobre el funcionament de la residència de noies normalistes. Es vota si eliminar un punt polèmic d’acord amb “el espíritu laico que por imperativo constitucional ha de presidir todas las Instituciones del estado”. Currià vota la no supressió d’aquest punt.
  • pag. 214 i 219: Currià fou professor de l’Escola Normal masculina del 1914 al 1940. La seva esposa Carmen Hidalgo (la meva besàvia) fou secretària de l’Escola Normal femenina del 1909 al 1910.

(actualitzat 8/9/2019)

Gran dia el 20.10.2019! amb la visita d’en David Hill (Currià) i la seva esposa a Barcelona. Estem tenint un programa apretat, amb el punt àlgid en el concert monogràfic dedicat a en Ramon Currià i la seva família, amb músiques provinents de manuscrits, majorment conservats en l’arxiu familiar de David Hill. Consulteu la informació del concert clicant aquí.

(actualitzat 20/10/2019)

És difícil descriure en poques línies l’allau de troballes i emocions d’aquests darrers dies, que m’estan duent a trobar tant de material, informació i, sobretot, conèixer parents comuns amb en Ramon Currià per primera vegada. El 22.10.2019 van visitar Lleida amb en D.H., nét del compositor, i la seva esposa I.H., per conèixer (jo) i retrobar-se després de molts anys (ells) amb un dels néts del compositor, J.P.C. i la seva esposa, i descendents de la germana de la segona esposa de Ramon Currià, Maria Masellas.

També vaig poder visitar al matí diversos arxius, amb la inestimable ajuda i amabilitat de molts professionals que hi treballen:

  • ARXIU CAPITULAR DE LLEIDA: El Sr. D.G. molt amablement em va lliurar exemplar de les partitures de Ramon Currià cantades per la Coral Sícoris el 22.11.1969
  • ARXIU HISTÒRIC DE LLEIDA: Hi tenen dos Expedients de Responsabilitats polítiques, als quals vaig accedir previ presentar documentació que acredités que era descendent seu directe. El gruix de l’expedient judicial és el 3399 on hi ha les partitures de “Cantos escolares” i “El canto en la escuela”, molt malmeses ja que hi són com a prova judicial, no per la seva interpretació. L’altre expedient, el 703, és una peça separada, continuació de l’expedient judicial, de pocs folis.
  • ARXIU I GESTIÓ DE DOCUMENTS DE LA BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA, que conserven a la Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social els documents de l’antiga Escola Normal: Vaig poder accedir a l’expedient de Ramon Currià, amb moltes documents administratius i salarials dels quals n’he rebut còpia.
  • ARXIU MUNICIPAL DE LA PAERIA: Després de revisar les 5 caixes del llegat Bellmunt, on vaig constatar que no hi havia partitures d’en Ramon Currià (tot i que hi hauria d’haver les “Letrillas para la Virgen” segons estava escrit en una de les cartetes), en les caixes de documentació musical vària hi havia una carpeta amb fotocòpies de partitures de Ramon Currià de les que, tot i no ser originals, en vaig demanar la reproducció perquè m’interessa més la seva possibilitat d’interpretació musical més que el document en sí mateix.

Revisar i treure conclusions d’aquest material mereix un estudi profund que algun dia caldrà dur a terme, mentre mica en mica vaig actualitzant el catàleg de composicions de Ramon Currià amb aquestes darreres troballes.

(actualitzat 6.11.2019)

Mica en mica van apareixent documents, cartes i fotografies relacionades amb la vida i l’obra d’en Ramon Currià, com “Remembrança”, “Qué mujer!” (thank you, David!) i “5 Ave Marías & Gloria Patri” (trobades per Enric Navás i Mariné en fotocòpies procedents de l’Orfeó Lleidatà i compartides molt amablement).

L’alcalde d’Almatret, J.,  també molt amablement m’ha fet arribar la partida de naixement de Ramon Currià, juntament amb informació dels anteriors habitants de la seva casa natal, és a dir, d’avantpassats encara més llunyans. A més, amics i amigues cantants i instrumentistes estan aprenent les seves obres, que seran interpretades quan l’actual situació de pandèmia ho permeti.

També he rebut testimonis de qui el va conèixer, el Dr. H.B.: “… el vostre besavi, a qui vaig tenir l’honor de conèixer i tractar personalment, l’any 57 del passat segle …. Era admirable com improvisava al piano.  El tracte, amabilíssim, d’una bondat total. Un mestre i un home que he recordat sempre“.

 

(actualitzat 12.6.2020)

%d bloggers like this: